El valor del qigong en la societat contemporània

El qigong (txikung) és una pràctica de cultiu cos-ment estesa mundialment, lligada a la concepció de salut de la cultura tradicional xinesa. No ha tingut el mateix ressò que pràctiques cosines com el ioga, o germanes com el taijiquan (taitxí) o l’acupuntura, però tanmateix es pot practicar arreu del món i l’interès que atrau continua creixent. Les pràctiques cos-ment com el qigong, el taijiquan, suposen una alternativa a l’enfoc de l’exercici purament físic, una eina per a re-establir en la consciència occidental la experiència d’unitat del cos físic, les emocions i els pensaments. L’interès creixent a casa nostra per aquest tipus de pràctiques i pel pensament que hi ha darrera respon a diferents tipus de necessitats: mèdiques, professionals i de coneixement d’un mateix.

Àmbit mèdic

D’entrada, cal destacar el gran nombre d’estudis científics dels que es disposa avui en dia sobre els beneficis del qigong (txikung) i el taijiquan (taitxí) en la salut i el benestar de les persones que el practiquen. Destaquen les dades sobre la seva eficàcia en casos de la depressió, ansietat i insomni, així com el seu impacte positiu en patologies cròniques com la pressió arterial alta, la diabetis, la prevenció de malalties cardiovasculars, i la millora de la qualitat de vida de la gent gran. Institucions mèdiques amb reconeixement mundial com Harvard Medical School tenen programes dedicats exclusivament a l’estudi i aplicació mèdica del qigong i el taijiquan, com ho demostra la publicació el 2017 del llibre ¨Guía Tai Chi de la Harvard Medical School¨ de Peter Wayne. Els estudis científics sobre els efectes del qigong sobre l’organisme també indiquen els seus beneficis en l’entrenament esportiu, la capacitat de concentració i en certes capacitats cognitives. D’altra banda és destacable que en l’àmbit de la salut i la medicina, cada vegada hi ha més gent que veu la necessitat d’entendre la persona i els seus trastorns de salut de manera holística, i no purament fisiològica. Els avenços en la ciència i tecnologia mèdica moderna han permès una gran eficàcia en el tractament de moltes malalties i continuen aprofundint en el coneixement del cos humà, però en molts casos no responen a la clau del problema o malestar. Per aquest motiu el sector de les medicines alternatives, integratives, tradicionals i naturals continua en creixement. La Medicina Tradicional Xinesa com a disciplina que inclou les pràctiques de qigong i taijiquan, entre d’altres, per al cultiu de la salut, és una d’aquestes maneres d’entendre la salut i el benestar que veuen la persona com un sistema que integra el cos físic, les emocions i els pensaments. Cal apuntar que a la Xina, la medicina occidental està completament desenvolupada i que actualment és la medicina estàndard per a la majoria de la població. Això no vol dir que la medicina tradicional hagi desaparegut, ni molt menys, de fet en el sistema sanitari xinès les dues visions s’han pogut integrar per a treure’n el màxim partit. La cultura xinesa ha assimilat perfectament la cultura mèdica occidental, i ha sabut mantenir la pròpia. Això és part del gran valor de la Medicina Tradicional Xinesa moderna: el fet que conservi els coneixements i filosofia ancestral en un marc acadèmic de recerca mèdica contemporani, essent plenament compatible amb la medicina convencional. El qigong, com a branca de la medicina xinesa, és especialment interessant pel fet que toca directament el que hauria de ser una qüestió clau en la medicina: d’on ve la salut i la capacitat de sanar? Mitjans com els medicaments, la fitoteràpia, l’estimulació energètica, la cirurgia, etc. de ben segur que poden ser útils per a ajudar al cos a recuperar el seu equilibri de salut, però finalment és el cos mateix que tanca les ferides i restableix les seves funcions vitals. La capacitat de recuperació i de regeneració rau en la vida mateixa i en la persona, l’element clau en el manteniment de la salut i els processos de curació. En la pràctica de qigong, un metge especialitzat o un professor poden donar indicacions a la persona de com i què practicar, però finalment és un mateix qui fa els exercicis i pren plena responsabilitat de la seva salut a través de la regulació dels moviments i la postura, la respiració i l’estat mental. La suavitat dels moviments de qigong i la diversitat dels seus mètodes el fan accessible a persones de totes les edats, constitucions i condició física. El rol actiu i empoderat del pacient que es responsabilitza de la seva salut i benestar és una de les mancances destacables en el sistema mèdic convencional actual, i un dels grans valors que pot aportar el qigong.

Àmbit professional i artístic

En l’àmbit professional i creatiu, la pràctica del qigong i el taijiquan aporta també un gran valor per a millorar la productivitat qualitativa d’equips i individus, gràcies al desenvolupament de la capacitat de gestió d’emocions, de relacions personals i d’estrès, i a l’estímul de la creativitat. L’anomenat “estat de qigong” s’assembla en termes psicològics i neurològics al que es coneix com a “estat de flux”, un estat similar als estats meditatius, en el qual l’individu està completament present en la tasca que fa, gaudint i desenvolupant una activitat sense esforç aparent i sense interrupcions. L’estat de flux es pot trobar lligat a gairebé qualsevol tipus d’activitat (atletisme, jardineria, interpretació musical, etc.), i en millora considerablement tant els resultats com l’experiència. Per això, cultivar la capacitat d’entrar en aquest tipus d’estat mental a través de la pràctica del qigong o el taijiquan pot ser molt beneficiós no només per a la salut sinó també per a fer millor i més de gust les activitats que desenvolupem professionalment o en l’àmbit personal. No és cap sorpresa que cada vegada més empreses inverteixin en formacions de meditació, qigong o taijiquan per als seus empleats, per tal d’ajudar-los a suavitzar tensions emocionals del treball en equip, millorar la seva capacitat de paciència i tenacitat, reduir la fatiga, i estimular la seva creativitat. De la mateixa manera, molts artistes de disciplines diverses (dansa, música, pintura, etc.) s’interessen i es nodreixen d’aquestes pràctiques. De fet les arts tradicionals xineses com la cal·ligrafia, la pintura o la dansa clàssica estan estretament lligades a la filosofia i les tècniques del qigong i el taijiquan.

Àmbit de coneixement personal

Finalment, cal destacar que l’interès envers les pràctiques i el pensament oriental a casa nostra ha estat sovint més lligat a una recerca personal de sentit de la vida i de coneixement d’un mateix que no pas a una necessitat pragmàtica lligada a la salut o al treball. El desencís prevalent en la societat moderna envers la tradició religiosa del nostre país ha apartat a molta gent d’una via de coneixement d’un mateix i de realització espiritual que havia estat vàlida durant molt de temps, i ha fet que molts emprenguin una recerca a través de la visió fresca d’altres cultures i formes de pensament, sense el pes de les implicacions històriques i culturals pròpies. D’altra banda, en la cultura catòlica la concepció del cos físic ha estat sovint negativa, lligada a la noció de pecat i de expiació d’aquest a través de la inflicció de sofriment. Aquesta visió no ha ajudat a conciliar la dicotomia cos-ment de l’individu modern, ni la necessitat d’alinear les seves aspiracions més profundes i les neves necessitats més bàsiques. La pràctica del qigong té un lloc d’importància en el món com a via per a experimentar i desenvolupar la comprensió de l’ésser, de la Vida i del món. Nodreix la vessant espiritual de l’individu en connexió amb l’experiència de la pràctica cos-ment, que aspira a integrar l’experiència d’aspectes de l’ésser diferenciats i alhora part d’un tot: forma tangible, força vital i esperit (xing 形 – qi 气 – shen 神). Aquesta integració desenvolupa una identitat que transcendeix el mer cos físic, com també un sentit d’interconnexió amb la Natura. La comprensió de qui som i de la Vida es cultiva doncs a partir de l’experiència percebuda a través de cos i ment. Vivim en una era on cada vegada més l’espiritualitat s’entén com un camí d’experiència personal i no una adhesió a creences dogmàtiques. La Veritat que cerquem es pot expressar d’infinites maneres, però només es pot copsar a través d’un mateix.

Un marc holístic per a una pràctica holística

Com hem vist, el qigong no és només qüestió de salut i benestar, ni de creativitat i eficiència, ni tampoc simplement un camí espiritual; el qigong és tot això, i més: és el producte d’una herència cultural extremadament rica i antiga que avarca des de la filosofia, la medicina, les arts marcials, fins a la ciència moderna, i que ha evolucionat cap al que anomenem qigong avui. Quin marc és capaç de sostenir aquesta mena de disciplina en tota la seva amplitud? Potser només la noció de “cultura” pot incloure tots els aspectes del qigong i també connectar-lo amb disciplines properes (ioga, feldenkrais, psicomotricitat, moviment autèntic, seitai, etc.) a través de nocions d’inter-, multi-, i trans-culturalitat. Presentar el qigong com a cultura no té manca de fonament, però sí que requereix noves estructures conceptuals i institucionals per a desenvolupar-lo com a tal. El futur desenvolupament internacional del qigong com a part de l’herència cultural xinesa es pot alinear amb els objectius estratègics de la UNESCO a mig termini (2014-2021) de “Protegir, promoure i transmetre l’herència” (SO7) i “Promoure la creativitat i la diversitat d’expressions culturals” (SO8). A mesura que es fa més palès el poder econòmic de la Xina com a potència mundial emergent, la seva influència cultural també serà cada vegada més evident. La Medicina Tradicional Xinesa i les seves tècniques i pràctiques com el qigong son recursos culturals molt valuosos que la Xina pot i vol compartir amb el món.

Article complet publicat en anglès al Journal of Acupuncture and Tuina Science Vol. 16, No. 5 Oct. 25th, 2018: “Understanding Qigong in the context of Western culture” by Estel Vilar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *