Qigong i creativitat

This article can also be read in English.

Extracte

En aquest article, s’aborda la relació entre el qigong (txikung) i la creativitat des de tres perspectives principals: la cultura tradicional xinesa, la psicologia moderna, i les diferents maneres d’entendre-ho d’artistes diversos. La primera part parla de la relació entre el qigong i les arts tradicionals xineses basada en el transfons filosòfic que comparteixen. En la segona part veiem les similituds i les diferències entre el qigong i la psicoteràpia expressiva moderna, així com la relació entre l’estat de qigong i la noció de flux en psicologia. La darrera part consisteix en una compilació i un anàlisi de cites d’artistes xinesos i occidentals, i en els resultats d’una enquesta a 24 practicants de qigong que tenen una pràctica creativa habitual com la pintura, la música, la dansa, etc.

Arribem a la conclusió que es pot considerar que la pràctica del qigong i la de la creativitat tenen la mateixa funció sempre que es concebin en el marc de la cerca més elevada de la humanitat: viure en equilibri al servei de la força creativa primordial que s’estén a través nostre.

1. El qigong i les arts tradicionals xineses

Podem definir el qigong com a un enfoc modern en la comprensió d’una àmplia varietat de pràctiques antigues vinculades a la medicina, la filosofia i les arts xineses antigues que empren a la noció de qi (pronunciat “txi”), que es podria traduir com a “força vital” o “energia vital”. De fet, comprendre, o més aviat experimentar què és el qi és clau per a entendre el qigong. El qi es considera el territori comú entre el món immaterial i el material, entre el cos i l’esperit, entre pensament i acció, i per tant el qi no pertany a cap de les dues bandes de la dualitat, pertany a totes dues, és la substància pont entre l’esfera intangible i la esfera tangible de l’ésser. Podem dir que el qi existeix fonamentalment en el reialme de la percepció, la subjectivitat i la intersubjectivitat, on es pot experimentar de moltes maneres. L’experiència del qi pot tenir diversos efectes demostrats sobre la matèria, tot i això, la manera com emergeix i l’experiència del qi resta en el territori desconegut on es troben matèria i esperit, per això no pot ser copsat completament a través d’eines empíriques i físiques exclusivament.

Guzheng

El caràciter qi és molt comú en el llenguatge xinès. El trobem en moltes paraules d’ús freqüent com 空气 aire (qi buit), 天气 temps atmosfèric (qi del cel), 运气 sort (qi en moviment), o 小气 garrepa (qi petit). En l’àmbit de la Medicina Tradicional Xinesa, trobem diversos tipus de qi, classificats segons el seu origen, funció, qualitat, estat, etc. dins de l’organisme. Sigui com sigui, en la cerca de la salut o de la il·luminació ens centrem principalment en la noció de qi primordial (元气 yuan qi) o de qi veritable (真气 zhen qi), que podem considerar la forma de qi més pura, que procedeix directament de la seva font, el Dao. Les arts xineses tradicionals per descomptat tampoc estan exemptes de la importància del qi. L’objectiu suprem de l’artista tradicional xinès és de infondre en la seva obra la forma més pura de qi, i així la seva acció estén la del Creador còsmic.

Les arts xineses tradicionals no estan considerades com a mètodes de qigong, tot i que encaixarien fàcilment en una definició de qigong com ara: “Pràctica basada en el pensament tradicional xinès que a través de la integració de la regulació del cos (postura, moviment), la respiració i l’estat mental, exercita i refina la vida del practicant”. Com en qualsevol àmbit de la cultura tradicional xinesa, la noció de qi és present en el marc conceptual d’arts com la pintura, la cal·ligrafia o les arts escèniques. L’essència de les arts tradicionals xineses no és diferent de la del qigong, està basada en els mateixos principis fonamentals del pensament tradicional xinès. En última instància, cerca la unió de l’ésser humà i la Natura, i el retorn al Dao. Mirat així, la pràctica artística es pot entendre com a camí de refinament de l’ésser, en el que l’artista vol arribar a l’estat de vida humana que flueix en harmonia amb la Natura que descriuen els savis taoistes. Les accions que emanen d’aquest estat son com la descrita en la història de Zhuangzi sobre el carnisser Pao Ding (Pao Ding Jie Niu 庖丁解牛) qui va especejar una vedella amb la màxima precisió i el mínim esforç.

Il·lustració del conte Pao Ding Jie Niu de Zhuangzi

2. Psicoteràpia expressiva moderna

Cal diferenciar l’enfoc envers la creació artística que tenen les arts tradicionals xineses i el de les teràpies artístiques contemporànies. D’una banda, l’expressió artística pot ser una poderosa eina pel coneixement d’un mateix i la sanació, com ho poden ser la pràctica del qigong i del taijiquan (tai-chi). Des del s.XX, l’art s’ha utilitzat com a eina psicoterapèutica, donat que l’expressió artística pot facilitar que allò inconscient o subconscient emergeixi a la superfície conscient de la ment, facilitant així la identificació de problemàtiques internes per tal de transformar-les i transcendir-les. D’altra banda, però, aquest enfoc modern obra una porta envers les profunditats de la ment, però no necessàriament fa un pas més enllà de ocupar-se indefinidament dels problemes i les històries del jo. Sigui com sigui, les psicoteràpies expressives com l’art teràpia, la dansa teràpia, el teatre teràpia, etc. s’han convertit en una eina reconeguda àmpliament en l’àmbit de la psicologia moderna, que ajuden a les persones a examinar el seu cos, sentiments, emocions i processos de pensament. En aquest tipus d’expressió artística, el procés creatiu es considera més important que la qualitat del producte final.

En el debat en l’Art entre peça final i procés, entre regles i espontaneïtat, entre aparença i emoció, etc. és probablement tan antic com l’Art mateix. Aquest debat també existeix en les arts tradicionals xineses, que finalment pretenen perfeccionar tots dos aspectes a través de la seva unificació: la unificació de l’objecte i el subjecte, del pinzell i de la tinta, de la tècnica i l’esperit, la mà i el cor, el yin i el yang. És per això que el marc teòric de les arts tradicionals xineses em sembla molt més madur i complet que el de les teràpies expressives modernes, que apunten al poder de transformació de la persona que té l’expressió artística, però que sovint coixegen d’un propòsit i destinació clars, més enllà d’anar excavant la ment subconscient.

2.1 La noció de flux en la psicologia moderna

Durant la pràctica del qigong, s’entra en un estat anomenat “estat de qigong”, un estat meditatiu, que en termes psicològics i neurològics és molt proper a l’estat de “flux”, també conegut en psicologia com a “flux creatiu”: un estat mental en el qual l’individu està completament present en la tasca que fa, gaudint i desenvolupant una activitat sense esforç aparent i de manera ininterrompuda. La descripció de l’estat de flux com una “eficiència sense esforç” ens fa pensar per força en la noció de wuwei del pensament tradicional xinès. S’ha estudiat i trobat la relació entre l’estat de flux i la meditació [Barry, 2011], tots dos estats es poden entendre com a una forma d’atenció en el moment present no destorbada pel pensament cognitiu crític. El cultiu d’aquest estat mental calmat i meditatiu, lligat a la noció de jing 静 (quietud), és també un dels pilars de la pràctica del qigong. [Vilar, 2018]

L’estat de “flux” pot donar-se de manera natural en gairebé qualsevol activitat: en un atleta que corre, un jardiner que arrenca males herbes, o un carnisser expert que talla una vedella… Però és també un estat molt lligat als processos creatius com tocar un instrument, pintar o ballar. És més, ¨Teresa Amiable de Harvard va descobrir que no només la gent és més creativa en l’estat de flux, sinó que també diuen ser més creatius el dia després, cosa que suggereix que l’estat de flux no només incrementa la creativitat en el moment present, sinó que ho fa a llarg termini. En altres paraules, l’estat de flux entrena la creativitat¨. [Kotler, 2014]

No és sorprenent doncs que trobem artistes de tota mena de disciplines (pintura, dansa, ceràmica, etc.) que cultiven l’estat de qigong, ja que aquest tipus d’estat promou la creativitat i la sensibilitat artística en deixar la ment en descans en el moment present, sense interferències del pensament cognitiu crític. Això ens porta altra vegada a com la pràctica del qigong està estretament relacionada a la de les arts tradicionals xineses com la cal·ligrafia, la música i la pintura, que es basen en els mateixos principis tècnics de relaxació del cos i quietud de la ment en la seva execució, amb la intenció de crear una obra d’art que reflecteixi la bellesa i el flux natural. [Vilar, 2018]

Cal·ligrafia del caràcter qi

3. Creativitat i inspiració

La creativitat, així com la innovació, han estat un valor a l’alça en les últimes dècades en el món occidental, són capacitats que es fomenten i s’estimulen a les escoles i en la societat en general. Es considera la creativitat com l’habilitat o el fenomen de produir noves idees, patrons, mètodes, objectes, etc. La creativitat està íntimament lligada a la idea de “inspiració”, com a font de idees noves i útils. Si mirem la etimologia de “inspiració”, del llatí “in” (en) i “spirare” (bufar), veiem que literalment significa “bufar en” o “inhalar”. Si ens hi fixem més, però, veiem que “spirare” fa referència a alguna cosa més que senzillament “bufar”, implica una “font de vida”, un “esperit” o “força divina”. D’aquesta manera, “inspirar” s’entén com a interioritzar l’Esperit o la font de vida. Podem estar inspirats per a escriure, pintar o actuar, i en tot cas per a manifestar alguna cosa en el reialme de la forma arrelada en el reialme de l’esperit. Aquest diàleg entre matèria i esperit ens recorda la filosofia que hi ha darrera de les arts tradicionals xineses de què hem parlat abans, i també al pensament d’algunes tradicions artístiques de religions occidentals, on la pràctica artística té una raó de ser espiritual.

En la pràctica artística espiritual podem trobar perspectives diametralment oposades, algunes son estrictament metòdiques i basades en la repetició, i d’altres en canvi emfatitzen la llibertat expressiva de l’artista. Les primeres, com la iconografia religiosa medieval, posa l’autoritat espiritual en la imatge que es pinta, la identitat del pintor ni tan sols es té en consideració, la seva tasca és dedicar-se a reproduir la representació d’allò diví, sense afegir-hi res d’ell mateix [Coomaraswamy, 1980]. En l’altre extrem trobem, per exemple, la perspectiva del pintor xinès Shi Tao (石涛), qui defensava que no hi ha regles a seguir en l’acte artístic més enllà de la “Regla de la Simplicitat Suprema”. La Simplicitat Suprema és Una, la transcendència de la dualitat, del yin i el yang, del pinzell i la tinta, de la tècnica i la espontaneïtat. En tot cas, els dos tipus d’enfocament porten cap al mateix terreny: un estat d’acció que es rendeix a la voluntat divina, al Tot, o a l’U, i que es buida de tot judici i criteri propi.

Auto-retrat de Shi Tao

En el pensament xinès tradicional, la font de tot és precisament el “no-res” o wuji (traduït sovint com a buit o vacuïtat). Del wuji emergeix el taiji, el reialme on cel i terra encara no s’han separat, i del taiji emergeixen “totes les coses” (wanwu) de l’univers dual yin-yang [Xu, 2017]. De manera similar, la font de la creativitat es troba en un estat de buidar el jo.

Potser no és una simple coincidència que molts artistes en èpoques i indrets diferents estiguin d’acord en que el procés creatiu ocorre a pesar d’ells mateixos, no pas a causa d’ells mateixos, sinó com el curs natural de la Creació. Trobem aquesta idea en el pensament dels pintors i cal·lígrafs xinesos clàssics, com era d’esperar:

“L’art pictòric no troba el seu origen en l’enginy humà, sinó en l’ordre del Cel.”

Zhang Yanyuan 张彦远 (historiador de l’art, cal·lígraf i pintor, Dinastia Tang 815-857) [Cervera, 1993]

“La pura vacuïtat és l’estat suprem de la pintura.”

Wang Yu 王昱 (pintor, Dinastia Qing) [Cervera, 1993]

“No es tracta tant d’imitar la natura, com de participar en el procés mateix de la creació.”

Tang Dai 唐岱 (pintor, Dinastia Qing) [Cervera, 1993]

Trobem una manera de pensar molt similar en força artistes occidentals del s.XIX: en compositors romàntics alemanys…

“Quan em trobo en un estat inspirat, tinc unes visions determinades a causa de la influència d’una Força superior. En aquests moments sento que se m’obre la Font de la força eterna i infinita, en la qual tant vós com jo i totes les coses hi tenen el seu origen”;

Strauss (1825 – 1899) [Abell, 1992]

“Poder reconèixer, com Beethoven, que nosaltres som u amb el Creador, és una vivència meravellosa i venerable. Hi ha molt pocs homes que arribin a reconèixer-ho; és per això que es troben tan pocs compositors i esperits creadors en tots els camps de l’esforç humà.” “…” “M’haig de trobar en un estat de semi-trànsit per a aconseguir aquests resultats, un estat durant el qual el pensament conscient està temporalment sense govern i és el subconscient el que mana, perquè per mediació d’aquest, com a part integrant del Totpoderós, s’esdevé la inspiració.”

Brahms (1833 – 1897) [Abell, 1992]

…, escriptors francesos…

“El que a mi em sembla més elevat en l’art (i el més difícil) no és fer riure, ni fer plorar, ni posar en zel, ni provocar ira, sinó actuar com la natura”.

Flaubert (novelista, 1821– 1880) [Ryckmans, 1993]

“L’Art imita la naturalesa, no en els seus efectes, sinó en les seves causes, en la seva “manera”, en els seus procediments, que no són sinó una participació i una derivació en les coses, del mateix art diví: ars imitatur naturam in sua operatione.”

Claudel (poeta, dramaturg i diplomatic, 1868 – 1955) [Ryckmans, 1993]

i el mateix Picasso:

“No es tracta d’imitar la natura, sinó de treballar com ella.”

Picasso (1881 – 1973) [Ryckmans, 1993]

3.1 Enquesta sobre qigong i creativitat

Basant-nos en el que hem anat veient, podem dir que el qigong està relacionat amb la creativitat en la mesura que aquestes dues pràctiques podrien tenir finalitats espirituals similars, i que en el marc del que és la cultura xinesa tradicional, el qigong i les arts comparteixen molts dels seus principis i nocions fonamentals. Per tal de veure més precisament la manera en què el qigong i la creativitat estan relacionats en un context modern global, he fet una enquesta a 24 persones que conec personalment els quals practiquen o han practicat qigong o taijiquan, i que alhora tenen pràctiques creatives o artístiques habituals. Totes aquestes persones son occidentals, majoritàriament europeus, entre 30 i 66 anys (mitjana de 45), 16 dones i 8 homes. La majoria (17) practiquen estils tradicionals de qigong i taijiquan, amb una mitjana de 8 anys d’experiència, que pot variar entre pocs mesos fins a 30 anys de pràctica. Vuit d’ells diuen practicar qigong diàriament, cinc ho fan diverses vegades a la setmana, sis ho fan setmanalment, quatre de tant en tant i un considera que té la pràctica integrada en totes les activitats de la seva vida quotidiana. Entre les seves pràctiques creatives destaquen la pintura i el dibuix (9), la dansa i el moviment (8), i la música (7). Altres disciplines artístiques que practiquen son l’escriptura (6), la fotografia (5), la ceràmica (4) i l’escultura (4), entre d’altres tècniques manuals i professions creatives com el disseny i l’emprenedoria.

Davant la pregunta de si el qigong o el taijiquan nodreixen la seva pràctica creativa, i de quina manera, la majoria d’enquestats reconeixen una contribució positiva principalment en un o més d’un d’aquests tres aspectes: el qigong com a preparació abans de la pràctica creativa (1), promoure el flux creatiu i la inspiració a través de l’estat meditatiu del qigong durant la pràctica creativa (3), utilitzar la teoria i la filosofia del qigong com a tema de l’obra artística (3).

En les descripcions de les experiències dels enquestats apareixen els següents beneficis del qigong o el taijiquan per la pràctica creativa (per ordre de rellevància): comprensió profunda i consciència (5), inspiració (4), flux creatiu (4), concentració (3), expansió de la percepció (3), consciència corporal (2), quietud mental (2), llibertat d’esperit (2), vitalitat (2), presència (2), consciència dels pensaments, centrament, ancoratge, moviment interior del cos, autenticitat, harmonia, equilibri cos-ment, connexió del moviment intern-extern, auto-control i resistència.

Tanmateix, molts d’ells han puntualitzat molt encertadament que aquests beneficis no es limiten a la pràctica creativa sinó que s’estenen a tots els àmbits de la seva vida, i que tots els àmbits de la seva vida queden tocats per l’essència del qigong:

“Totes les activitats que faig estan relacionades amb el que aporta i significa el qigong (equilibri cos-ment, presència), no només les meves activitats creatives.”

“No puc separar el qigong de la meva vida.”

“Si el qigong ajuda a equilibrar el cos i la ment, els seus beneficis s’han d’estendre a totes les activitats físiques, mentals i espirituals.”

“El meu propòsit és unir la pràctica del qigong amb la meva manera de ser, per tal que sostingui o sigui part de tot el que faig. Entenc la pràctica creativa com un altre tipus de qigong o de pràctica cos-ment.”

“Fer mitja és tota una pràctica meditativa!”

En aquests comentaris veiem com per molts dels enquestats el qigong i la pràctica creativa son d’alguna manera equivalents.

Davant la pregunta de si creuen que el seu interès i sensibilitat pel qigong o taijiquan té alguna relació amb la seva naturalesa creativa i la seva sensibilitat artística, la majoria de enquestats responen afirmativament, però no tots saben respondre a aquesta pregunta. Aquells qui veuen una relació entre aquests dos tipus de pràctica senyalen principalment tres aspectes, que es poden relacionar amb els “tres tresors” del pensament tradicional xinès:

1. 形 forma – Cura personal (3 persones) – El qigong i les pràctiques creatives son una manera de cuidar-se, de connectar amb un mateix, de buscar l’equilibri i la naturalitat.

2. 气 qi – Sensibilitat (6 persones) – Algunes persones per qui la pràctica creativa principal està directament relacionada amb el moviment, com els ballarins i els pintors, indiquen que el flux de moviment en la dansa, en el traç del pinzell i en el qigong, emergeix del mateix estat. Tan la pràctica del qigong com la pràctica creativa requereixen “el mateix tipus de sensibilitat i connexió amb el cos interior, estant en el moment present sense pensar”. En relació amb la sensibilitat, una dona destaca que “l’experiència [durant la pràctica del qigong] que ésser sensible no vol dir ésser dèbil o vulnerable és molt empoderant”.

3. 神 esperit – Espiritualitat (5 persones) – Alguns veuen que el denominador comú entre el qigong i la pràctica creativa és el camí espiritual que representen ambdues pràctiques que estan relacionades amb “l’aprenentatge del misteri de la vida, que és creativa i en transformació”. El qigong i la pràctica creativa “estan relacionats en la mesura que totes les arts que esdevenen expressions del sagrat estan basades en els mateixos principis”. “El moviment de la força de vida [el qi] i la creativitat són el mateix. Les coses que emergeixen del no-res i retornen al no-res.”

Les persones qui no veuen una relació directa entre la seva pràctica del qigong i la pràctica creativa (dos homes enquestats) especifiquen que conceben el seu procés creatiu com a exercici intel·lectual.

Finalment, davant la pregunta de si apliquen alguna tècnica específica del qigong o el taijiquan durant la seva pràctica creativa, la majoria identifiquen tècniques del qigong que apliquen abans (4), durant (16) o després (3) de la pràctica creativa. Per citar alguns exemples: músics i artistes escènics fan servir tècniques del qigong per a controlar la tensió abans d’una actuació, i després per a calmar-se de la intensitat de l’experiència escènica; i una escriptora fa servir formes dinàmiques de qigong i taijiquan per a alliberar la tensió del cos i mantenir el flux creatiu després de passar molt temps escrivint en una posició restringida. Molts d’ells (10) coincideixen que fan servir tècniques de respiració, i alguns mencionen entrar en un estat de meditació durant la pràctica creativa (6), tanmateix, una dibuixant puntualitza que l’acte de dibuixar és per ella ja una tècnica de meditació:

“Quan faig la meva pràctica creativa, l’estat meditatiu apareix immediatament, no haig de fer servir cap tècnica”.

Algunes persones mencionen la relaxació com a tècnica (2):

“Per la fotografia, per exemple, he introduït la pràctica de la relaxació total abans de prémer el botó. Faig servir el que he après a la classe de fotografia per a enquadrar, escollir l’angle i la millor llum, llavors em deixo anar i entro en l’estat de qigong per a obtenir una imatge més natural, menys controlada i tensa. Tinc la sensació que el resultat es veu després en la fotografia.”

Altres tècniques específiques que mencionen son: moviment amb la unitat del cos des del dantian (4), postura estàtica dempeus (3), i observació del cos interior (2). Una persona menciona fer servir moviments dinàmics de qigong tradicional integrats dins d’una coreografia ballada. Finalment, la tècnica del qigong espontani també és mencionada:

“Quan cerco la inspiració, la pràctica de zifagong [Qigong Espontani] m’ha ensenyat que sempre hi ha alguna cosa que emergeix del no-res, per això tinc la certesa que la creativitat és infinita i que sempre hi serà. Només haig de desaferrar-me del control i deixar que el que sigui emergeixi i desapareixi.”

“A vegades deixo que la mà es mogui lliurement, sense ésser conscient del què faig o de preocupar-me pel resultat final. Es tracta de deixar anar i potser sorprendre’s al final.”

Conclusions

Les arts expressives en elles mateixes poden ser mètodes que tenen la mateixa finalitat que el qigong, sempre que aquells qui les practiquin siguin conscients de les dimensions física, mental i espiritual del seu art. Com molts dels participants a l’enquesta han indicat, l’acte de la creativitat humana participa de la Creació mateixa. L’expressió artística és un microcosmos en el qual es pot experimentar el poder creatiu de la Vida. L’auto-coneixemant a través de l’art pot ser molt més profund que l’exercici creatiu en si, en la mesura que nodreix el cor existencial del nostre ésser, si reconeixem el poder creatiu que tenim en la nostra vida. La inspiració no és només un element clau de qualsevol procés creatiu, sino que és crucial per a viure amb un sentit del propòsit. La inspiració es pot expressar a través d’una obra d’art, però també a través d’una manera de viure.

De la mateixa manera, la pràctica del qigong ens porta en última instància a abraçar una qualitat de vida diferent, en harmonia o més ben dit en unisò amb la Natura (天人合一 tian ren he yi, “el Cel i la Humanitat esdevenen un”) en la mesura que aliniem les nostres accions amb la voluntat de l’Esperit. Des d’aquest punt de vista, el veritable exercici de la creativitat no rau en l’Art, sinó en la Vida. L’Art, com el qigong, pot ser el mitjà, la pràctica o un dels camins cap al coneixement de qui som.

En la Vida, la Creació sempre està passant malgrat nosaltres. Estar en sintonia amb la Creació és més a prop de la rendició que de l’acompliment. Els nostres cossos creixen i es transformen, com tot en la Natura, i ho experimentem a través de la nostra percepció molt limitada del món, en la nostra intuició ingènua del temps com a linear, uniforme i unidireccional [Rovelli]. El Creatiu s’expressa a través de la interacció entre yin-yang, famella-mascle, espontaneitat-control, hivern-estiu… Taiji és el punt d’equilibri i d’harmonia yin-yang, i sorgeix de wuji (no-res). El qi que emana del del Dao és la substància que neutralitza la dualitat entre yin i yang en la nostra experiència, retornant-la a la Unitat, retornant-nos a un estat complet, o al que és el mateix, a la salut, com la paraula anglesa “health” ens recorda a través de la seva etimologia: hælþ en anglès antic significa integritat, estar complet i en bon estat, i helg en escandinau antic significa sagrat. El qigong, com moltes arts creatives, ofereix múltiples camins envers la via del taiji, el qi i la integritat.

Article original i traducció al català d’Estel Vilar Bofill

Article publicat originalment en anglès en la compilació d’articles del 2nd China-Shanghai Taiji Health International Symposium and 15th China-Shanghai International Symposium on Qigong Science centrat en la temàtica de “Taiji ▪ Qi ▪ Health”, organitzat per Shanghai Qigong Research Institute:

Agraïments

Aquest article no hauria estat possible sense la col·laboració de tots els companys que han accedit a respondre les preguntes del qüestionari sobre qigong i creativitat. Agraeixo especialment la contribució bibliogràfica d’Eduard Duran, qui ha compartit el fruit de la seva recerca de textos sobre Espiritualitat en l’Art i les seves referències, els quals han estat molt útils per a desenvolupar la tercera part d’aquest article.

Bibliografia

– BARRY KAUFMAN, Scott. Consciousness and Flow. Huffington Post. 2011.

https://www.huffingtonpost.com/scott-barry-kaufman/consciousness-and-flow_b_1108113.html

– VILAR, Estel. Understanding Chinese Qigong in the context of Western Culture. Journal of Acupuncture and Tuina Science. Shanghai Research Institute of Acupuncture and Meridian, 2018 (Versió en català)

– KOTLER, Steven. Flow States and Creativity. Psychology Today, 2014

https://www.psychologytoday.com/us/blog/the-playing-field/201402/flow-states-and-creativity

– COOMARASWAMY, A.K. La filosofia cristiana y oriental del arte. Taurus, Madrid, 1980, pp. 23-62

– SHI TAO. Ensenyaments sobre pintura del monjo “carbassa amarga” Shi Tao. El Paseante. 20-22. p.104. Gaceta de Siruela 1993

– XU Feng The understanding ‘great health’ from traditional Taiji (yin-yang) philosophy. Some thoughts on ‘Taiji Health’. Article Compilation of the 14th International Symposium on Qigong Science and First International Taiji Health Symposium. Shanghai University of Traditional Chinese Medicine, Shanghai Traditional Chinese Medicine Institute, Shanghai Qigong Research Institute, 2017.

– CERVERA, Isabel. Zhu Da. El paseante [journal]. 20-22. p.138. Gaceta de Siruela 1993

– ABELL, Arthur M. Converses amb compositors famosos. Reus: Ed. Artur Martí i Gili, 1992

– RYCKMANS, Pierre. Poesia i Pintura. Aspectos de la estética china clásica. El paseante [journal]. 20-22. p.138. Gaceta de Siruela 1993

– ROVELLI, Carlo. The Order of Time. Anagrama, Barcelona, 2018.