Orígens del Txikung xinès


El Txikung, escrit Qigong segons la transcripció fonètica xinesa internacional (pinyin), és un dels tresors del patrimoni cultural xinès i una de les branques de la Medicina Tradicional Xinesa. El seu origen es remunta al període Tang Yao, fa entre 4.000 i 5.000 anys.

El principal volum de documentació antiga sobre el Qigong data de fa 2.000 anys, i es troba principalment en obres de la Medicina Tradicional Xinesa, entre les quals destaca el Huang Di Nei Jing. En aquell període, començà a emergir una teoria del Qigong més complerta a partir del gran nombre de documents històrics que havien tractat aquesta disciplina, i de diversos mètodes de Qigong antics. Això suposà una gran contribució a les teràpies i cures preventives de què disposava el poble xinès en aquells temps.

Hem de dir, però que la denominació “Qigong” en xinès es va popularitzar a partir dels anys 50 amb la publicació del llibre “Pràctiques Terapèutiques de Qigong” de Liu Guizhen (1920-1983), considerat un dels pioners del Qigong de la Xina moderna i reconegut per la seva contribució excepcional en el desenvolupament del Qigong com es coneix actualment, a través de la difusió de la teràpia de Qigong i del tractament clínic de Qigong aplicat. Amb la denominació de “Qigong” avui en dia s’aglutinen en un sol terme tot de tècniques tradicionals procedents de diversos àmbits com la Medicina Tradicional Xinesa, les pràctiques espirituals budistes, taoistes o confucianistes i les Arts Marcials internes, els quals comparteixen els mateixos principis fonamentals de pensament.

Professor Liu Guizhen
Qigong Liaofa Shijian
Pràctiques Terapèutiques de Qigong

Podem definir el Qigong com a un tipus de pràctica de cultiu personal regida per les teories del pensament tradicional xinès, que a través de la integració de les tres regulacions (de cos, respiració i estat mental) entrena i refina la vida de l’individu.

El terme Qigong està compost de dos ideogrames: 气 qi, i 功 gong:

  • 气 Qi, es tradueix sovint com a “energia”, fa referència a la força vital.
  • 功 Gong significa “assoliment o habilitat”, i aquí fa referència als efectes de l’acumulació de qi mitjançant la pràctica continuada.

Orígens de Qigong Estàtic

Si ens remuntem als primers orígens del Qigong, els trobarem en la mateixa naturalesa i comportament humà. En l’antiguitat més remota, podem pensar que les persones vivien en un entorn senzill, tenien vides humils i monòtones, i que les ambicions i desitjos del seu dia a dia no tenien complicacions. Vivien d’una manera molt més propera a la natura. I en aquesta comunió amb l’entorn natural, era relativament més fàcil entrar en un estat profund de tranquil·litat. No calia tenir tantes coses al cap, en general la ment reposava en un estat de més calma. Especialment en moments de repòs a la nit, de fosc, quan no hi havia absolutament res a fer, les persones podien entrar en un estat de consciència diferent al que se sustenta en els estímuls dels cinc sentits que configuren la percepció habitual del món físic. En aquesta estat de calma i repòs, es pot experimentar i comprendre espontàniament que la senzilla no-acció humana pertany a un estat no-terrenal, és a dir, “del Cel”, que re-connecta la persona amb la seva naturalesa, dotant-la d’una comprensió d’un mateix més clara i de la capacitat d’harmonitzar-se amb la natura. Les pràctiques de meditació o de Qigong Estàtic, deriven d’aquesta capacitat natural de l’ésser humà d’entrar en aquest estat de consciència, en comunió amb la natura.

Orígens del Qigong Dinàmic

Segons les cròniques de Primavera i Tardor del senyor Lu, durant el regnat de Tang Yao (2200a.C.), líder de l’aliança tribal, dies de fortes pluges van causar inundacions a les ribes del riu, on l’aigua quedà estancada. Com a resultat, un gran nombre de persones d’aquelles tribus començaren a patir el que es denomina en termes de la medicina xinesa “estancament del qi i la sang, i tremolors d’ossos i tendons” a causa de la humitat constant en el seu medi. Segons la documentació històrica, sembla ser que es feien servir danses com a mètode per a millorar la circulació de la sang i el qi. El clàssic Huang Di Nei Jing, explica que la pràctica de Daoyin (Qigong Dinàmic), així com del Tuina (teràpia de massatge en la Medicina Tradicional Xinesa), es va originar a la regió de les planes centrals de l’antiga Xina, on els pobles practicaven aquestes tècniques per a alleugerir els efectes perniciosos de la humitat en el cos. En relació a aquesta referència documental, els especialistes consideren que el Daoyin va néixer de la dansa i del massatge com a tècniques ancestrals pel manteniment de la salut.

Bol de ceràmica neolític amb motiu de dansa Majiayao, procedent de les excavacions arqueològiques de Shangsunjiazhai, Datong.


El el bol de ceràmica Majayao desenterrat a Shangsunjiazhai, prefactura de Datong, província de Qinghai, d’uns 5.000 anys d’antiguitat es considera l’objecte més antic que mostra l’art del Daoyin. Actualment es troba al Museu d’Història de la Xina. Fa 28,5 cm d’altura, 13cm de diàmetre, i té una base de 12 cm de diàmetre. L’interior està pintat de negre amb un motiu on es veuen tres grups de persones que ballen. Cada grup està format per cinc persones que es donen la mà, i totes ballen en la mateixa direcció. Els experts consideren que es tracta de la representació d’algun tipus de dansa ritual destinada a cultivar el benestar de la comunitat, que consistia en moviments grans i repetitius que segurament imitaven algun animal salvatge.

Daoyin Tu – Reconstrucció de l’esquema dels exercicis de Daoyin per a la salut trobats a la Tomba de Mawangtui


Amb data de fa més de 2000 anys, trobem ja la primera constància d’exercicis de Daoyin pel cultiu de la salut com coneixem avui en dia que daten de la Dinastia Han. Es tracta dels dibuixos de Daoyin (Daoyin Tu) trobats a la tomba de Mawangtui a Changsha (província de Hunan) l’any 1974, pintats amb pinzell sobre seda, on hi ha representats 44 moviments de Daoyin d’estils diferents, i al costat hi apareixen notes que especifiquen quin tipus de mals es pot tractar amb cadascun d’ells. Apareixen, entre d’altres, moviments pel tractament de la irritabilitat, el dolor, la sordesa, el mal de ventre, el mal de genolls, la indigestió, etc. Quan es va descobrir aquesta pintura, estava incompleta i molt malmesa. Els restauradors van aconseguir reconstruir 44 petites figures de cos sencer que es van disposar en quatre files de dalt a baix, amb onze figures per fila. Hi apareixen quatre tipus d’exercicis diferents: exercicis de respiració, exercicis per les extremitats, exercicis amb pals o altres instruments, i exercicis dirigits a òrgans específics.

Referència: Museu d’Història del Qigong Xinès, Institut de Recerca en Qigong de Xangai (Universitat de Medicina Tradicional Xinesa de Xangai)

Escaneja el codi QR per a descarregar la App gratuïta de la Visita Virtual al Museu d’Història del Qigong Xinès de Xangai.