道德经 Daodejing 2

Clàssic taoista de Laozi

Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar

Capítol 2

天下皆知美之为美

恶已

皆知善

斯不善矣

有无之相生也

难易之相成也

长短之相刑也

高下之相盈也

音声之相和也

先后之相随

恒也

是以圣人居无为之事

行不言之教

万物作而弗始也

为而弗志也

成功而弗居也

夫唯弗居

是以弗去

Tothom qui coneix la bellesa, s’hi decanta

i així neix la lletjor.

Tothom sap què és la bondat,

i així coneix la maldat.

Existència i inexistència s’engendren l’una a l’altra.

Difícil i fàcil son l’un a causa de l’altre,

llarg i curt es donen forma,

alt i baix son nocions codependents.

La nota i la veu es canten l’una a l’altra.

Abans i després s’encadenen mútuament,

en l’eternitat.

Per això el savi no es decanta*

i la seva ensenyança transcendeix el llenguatge.

Tot es fa i no cal que ho inicii,

actua sense aspiracions.

Assoleix l’èxit però no hi resideix,

i en no residir-hi

no en parteix.

Cal·ligrafia xinesa 无为 wuwei

* Aquí el text original introdueix la noció de wuwei, un pilar fonamental del pensament taoista, que en aquest vers s’ha traduït momentàniament en el context com “no decantar-se”. La paraula wuwei està composta per dos caràcters: el primer wu 无 (forma simplificada) 無 (forma tradicional) és una partícula negativa, i el segon caràcter wei 为 (forma simplificada) 為 (forma tradicional) significa “servir per”, “actuar”, “gestionar”, etc. La juxtaposició d’aquests dos caràcters en la paraula wuwei es refereix doncs al fet de no imposar una voluntat de resultats concrets en l’actitud envers quelcom. Es tradueix sovint literalment com a no-acció, traducció que es pot malinterpretar fàcilment.

El segon capítol del Daodejing continua brandant els extrems de la dualitat: bellesa-lletjor, bondat-maldat, existència-inexistència, etc. evidenciant el fet que la predilecció per un extrem comporta l’alimentació de l’altre, i que per tant l’actitud més sàvia és aquella que es manté imparcial davant la constant fluctuació del món i no es deixa emboirar ni per l’èxit ni pel fracàs, entenent que l’un neix en l’altre.