道德经 Daodejing 3

Clàssic taoista de Laozi

Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar

Capítol 3

天下不上贤

使民不争

不贵难得之货

使民不为盗

不见可欲

使民不乱

是以圣人之治也

虚其心

实其腹

弱其志

强其骨

恒使民无知、无欲也

使夫知不敢、弗为而已,

则无不治矣

En un món on no es promou la fama

la gent no competeix per tenir-la.

On no hi ha béns cars i escassos

no hi ha necessitat de robar.

Si no es mostra res desitjable

la gent no ho cobeja.

El govern del savi és doncs

buidar els cors de cavil·lacions,

procurar per omplir les panxes,

afeblir la competitivitat,

i enfortir els ossos.

Així a la gent no li cal actuar amb astúcia ni avidesa;

i qui té astúcia tampoc se’n aprofita, no té agenda.

D’aquesta manera res no queda en desordre.

* En aquesta tercera secció apareix la noció de xu 虚: buidor. Concretament parla de la “buidor del cor”, i s’entén “cor” com a sinònim de “ment”, “pensament” o “intenció”. Es tracta d’una noció fonamental en el pensament taoista per a designar l’estat mental que permet la manifestació del Dao (veure l’entrada Daodejing 1). L’estat de buidor del cor/ment implica el renunciament a l’elaboració de línies de pensament enfocades a satisfer els nostres pretesos interessos.

Cal·ligrafia xinesa 虚 xu

El tercer capítol del Daodejing sembla respondre a la pregunta de com aplicar el pensament de Laozi a les funcions pragmàtiques del govern. El pensament taoista parteix de que existeix un ordre natural en les coses que es manifesta sempre i quan no hi vulguem intervenir. Aquests versos proposen doncs un enfocament de com NO fomentar el desordre per tal de que l’ordre prevalgui sense haver d’imposar-lo. Segons aquest enfocament, el desordre sorgeix de les accions inspirades per l’avidesa i l’astúcia de la gent, i per tant evitant l’avidesa i l’astúcia de la gent evitarem el desordre.

Aquí podem aplicar el pensament de les seccions anteriors: com més potenciem un valor, més potenciem el seu oposat. Prenent els exemples dels versos inicials: com més importància i valor donem a la fama, el talent i la virtut, més persones se’n sentiran mancats i actuaran encegats pel desig d’adquirir fama, talent i virtut, trepitjant-se els uns als altres; com més propaganda es faci de béns exclusius, de luxe i de qualitat immillorable, més s’alimentarà el sentiment de mancança d’aquests objectes en les persones, fins al punt que alguns estaran disposats a robar-los si no els poden adquirir d’una altra manera; i com més importància i valor donem socialment a la bellesa i atractiu dels cossos, més mancada se’n sentirà la gent i més es fomentaran tota mena de comportaments basats en el desig sexual superficial.

Com a alternativa proposa “buidar el cor”, és a dir, deixar d’alimentar o fomentar maquinacions egoistes, vetllar per les necessitats bàsiques de les persones, afeblir iniciatives motivades per ambicions econòmiques i de poder, i procurar per la salut i fortalesa de les persones. D’aquesta manera, considera, l’ordre vindrà sol.

Cal puntualitzar el context històric del text en el s.VI aC, durant el període Chunqiu (Primaveres i Tardors), i el fet que el text es dirigia probablement a una elit intel·lectual i de govern. Tanmateix, encara que el govern no recaigui a les nostres espatlles avui, aquest text continua donant-nos la clau per governar-nos a nosaltres mateixos i no caure en accions compulsives empeses per un sentit de mancança insaciable. Podem trobar l’equilibri centrant-nos en les nostres necessitats materials bàsiques, i evitar distreure’ns pensant en tot allò que no tenim.