D’on ve la salut?

Estel Vilar Bofill, fundadora de la Llanterna, gener 2022

Per a un enfocament renovat de la salut en la societat contemporània “post-pandèmica”

Els darrers anys han marcat un abans i un després en molts aspectes. Han portat nous reptes personals, socials i mundials, els quals podem interpretar cadascú a la seva manera, en funció de quin és el nostre context personal. En tot cas un tema ha estat (i encara és) central: la salut. Però ben bé, què és la salut, aquest bé tan preuat per tothom? I d’on ve? Son preguntes fonamentals que cal adreçar en l’època que estem vivint.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, la salut és:

Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.

enciclopedia.cat

L’Organització Mundial de la Salut proposa una definició més global:

La salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, que no es limita a l’absència d’afeccions o malalties.

OMS

Ambdues definicions coincideixen que la salut és un “estat”, un estat de benestar on tot funciona normalment. Podríem dir que la salut és (o hauria de ser) l’estat “normal” de les formes de vida, en altres paraules, un estat natural. D’altra banda, és important l’especificació de la OMS que la salut no es limita al cos físic, sinó que inclou el benestar psicològic i social, als quals caldria afegir també el benestar ambiental. Avui en dia comencem a ser més conscients de l’impacte que tenen els desequilibris mediambientals en la nostra salut, ja sigui a causa de la contaminació de l’aire, l’aigua i els camps electromagnètics, com a causa de la degradació de la diversitat de vida animal i vegetal, el canvi climàtic, etc.

En la concepció global de salut contemporània ha de quedar molt clar que la salut d’un individu està necessàriament lligada a la salut d’altres individus i la salut de l’entorn. En els darrers anys de pandèmia, això s’ha fet més que evident.

En resum, podem dir que la salut és un estat natural de benestar lligat al benestar d’aquells i allò que ens envolta. Poder entendre això no és poca cosa, té implicacions molt profundes:

1. D’una banda, la salut no és quelcom que s’exerceix des de fora a través d’un control i regulació estricta dels paràmetres de funcionament d’un cos, sinó que és l’estat de funcionament òptim que es dona de manera espontània quan l’equilibri natural no està alterat.

2. D’altra banda, la salut no és un estat individual sinó col·lectiu i global.

En general, les medecines naturals i de tradició ancestral han estat basades en la comprensió d’aquests principis, i la medicina moderna, a través de la seva trajectòria empírica, està tornant a les mateixes conclusions: podem entendre les parts a fons, però el bon funcionament implica necessàriament l’equilibri del tot: tot l’organisme, tota la persona en les seves dimensions física i psíquica, tota la societat, tot l’ecosistema.

La qüestió és, de què ens serveix ser conscients d’això a l’hora de vetllar per la salut de cadascú i de tothom? Fonamentalment és el fet de capir que la salut, així com la vida mateixa, no és producte de l’enginy humà sinó de la natura, una natura que no deixa de ser la nostra pròpia essència. El potencial de viure en salut i de sanar és l’essència de cadascun de nosaltres. Com deia el mateix Hipòcrates, considerat el pare de la medicina moderna: “La força natural en cadascun de nosaltres és la força més gran per posar-nos bé.” [1]

En la teoria acadèmica contemporània dins de la Medicina Tradicional Xinesa, aquesta visió de la salut està estretament lligada a la noció de Taiji, la qual representa l’equilibri natural yin-yang basat en Wuji (la buidor, el no-res). Totes les branques de la Medicina Tradicional Xinesa (acupuntura-moxibustió, fitoteràpia, dietètica, massatge tuina i qigong) es fonamenten en el principi d’equilibri del yin-yang, el qual se sosté naturalment en el principi filosòfic del Taiji, provinent dels clàssics filosòfics i mèdics de la Xina antiga. [2]

Com retrobar doncs aquesta força natural quan sembla que ens falla?

D’entrada, si aquesta força és dins nostre, cal trobar-la a dins i no fora de nosaltres mateixos. Si aquesta força és el fonament de la nostra vida, no cal anar-la a buscar enlloc, sinó senzillament identificar i eliminar (deixar anar) tot allò que hi estem interposant (estrès, complexos, pors, rancúnies, obsessions, etc.), en definitiva, tot allò que bloqueja l’expressió i funcionament òptim de la nostra vida. Així doncs, la salut és una responsabilitat personal i col·lectiva; més que un estat de benestar és un camí d’adaptació, evolució i ampliació de la consciència de l’ésser.

Eines i sistemes de connexió i comprensió de la pròpia força vital

El centre la Llanterna està concebut per a oferir un ventall d’eines i enfocaments diversos que puguin contribuir a desenvolupar una connexió personal amb la nostra força vital natural, i la capacitat de detectar, entendre i deixar anar tot allò que bloqueja la nostra vitalitat.

Aquestes son algunes de les eines de què disposem al centre, conscients de que n’existeixen moltes més i en molts més llocs:

I. Tècniques actives – basades en l’aprenentatge de sistemes de pràctica per a l’auto-regulació de cos i ment.

  1. Txikung o Qigong – Tècnica xinesa, germana del Taitxií, basada en exercicis on es regula simultàniament la postura/moviment, la respiració i l’estat mental. Es combina la meditació (dinàmica o estàtica) amb moviments suaus, lents, i continus en què el cos es mou de manera harmoniosa i unificada.
  2. Ioga – Disciplina d’origen hindú que inclou seqüències de postures pel cos, tècniques de respiració i meditació.
  3. Seitai – La cultura del Seitai es basa en cultivar la capacitat d’observar, comprendre i respectar el moviment espontani de l’organisme a través de les senzilles pràctiques katsugen undo (moviment espontani), yuki (imposició de mans) i gyoki (respiració).
  4. Meditació – Conjunt de pràctiques procedents de tradicions budistes, taoistes, hindús, etc. basades en tècniques de respiració, visualització o contemplació, entre d’altres, que cultiven la quietud i claredat de la ment i el coneixement de la seva naturalesa.

II. Tècniques passives – basades en la intervenció i acompanyament d’un terapeuta en la regulació de cos i ment.

  1. Acupuntura – Regulació del qi (força vital) a través de puncions superficials amb agulles
  2. Reflexologia podal – Regulació del qi (força vital) a través de la pressió a determinats punts dels peus
  3. Massatge Shiatsu – Massatge tradicional japonès derivat de la Medicina Tradicional Xinesa
  4. Massatge Tailandès – Massatge tradicional tailandès derivat de la Medicina Tradicional Xinesa

Comptem també amb col·laboradors esporàdics que practiquen la Homeopatia, la LNT, la Bioneuroemoció, el Reiki, etc.

Amb aquest repertori divers i heterogeni pretenem oferir eines que s’adaptin a la diversitat de maneres de pensar i de viure per tal que cadascú pugui trobar la via de connexió amb la pròpia salut que més li convingui. D’altra banda, volem evitar caure en visions i explicacions rígides i dogmàtiques sobre la salut, conscients de que la veritat absoluta no pertany a cap ideologia ni sistema de pensament concret.

[1] Jones WHS. Hippocrates. Vol I-IV. London: William Heinemann, 1923-1931.

[2] XU Feng. La ámplia visión de salud y bienestar en la filosofía tradicional del Taiji. Algunas reflexiones sobre Taiji Health.