La noció de Taiji

La noció de Taiji

La paraula Taiji prové del Llibre dels canvis, també conegut com Yijing, I Ching o Zhouyi, el clàssic literari més antic de la civilització xinesa, que ha tingut una gran influència i estatus cultural al llarg dels seus cinc-mil anys d'història. La filosofia del Taiji és una forma de pensament molt característica de l'antiga civilització xinesa, i en ella es basen la multitud de teories, pràctiques i tècniques sobre el Cultiu de la Salut (Yangsheng) en la cultura de la Medicina Tradicional Xinesa com el Daoyin, el Qigong (Txikung), les Arts Marcials, l'Acupuntura, el Massatge Tuina, la Dietètica, la Fitoteràpia o la Psicologia tradicionals xineses. El Taiji representa l'origen de la dualitat yin-yang i alhora el seu retorn a la unitat. Fa referència a l'estat intermedi de l'univers entre el "no-res" (wuji) i "la multitud d'objectes de l'univers material" (wanwu), a un regne pre-còsmic on cel i terra no estan separats, on yin i yang no s'han dividit. La visió única de la cultura xinesa sobre la vida i la salut es constitueix a partir de la relació entre el Taiji del cosmos primigeni i el yin-yang del cosmos posterior; essent el Taiji l'estat on es sustenta l'equilibri natural yin-yang en la persona i la seva vitalitat.

Qigong i creativitat

Qigong i creativitat

En aquest article, s'aborda la relació entre el qigong (txi kung) i la creativitat des de tres perspectives principals: la cultura tradicional xinesa, la psicologia moderna, i les maneres d'entendre-ho d'artistes diversos. La primera part parla de la relació entre el qigong i les arts tradicionals xineses basada en el transfons filosòfic que comparteixen. En la segona part veiem les similituds i les diferències entre el qigong i la psicoteràpia expressiva moderna, així com la relació entre l'estat de qigong i la noció de flux en psicologia. La darrera part consisteix en una compilació i un anàlisis de cites d'artistes xinesos i occidentals, i en els resultats d'una enquesta a 24 practicants de qigong que tenen una pràctica creativa habitual com la pintura, la música, la dansa, etc. Concluim que es pot considerar que la pràctica del qigong i la de la creativitat tenen la mateixa funció sempre que es concebin en el marc de la cerca més elevada de la humanitat: viure en equilibri al servei de la força creativa primordial que s'estén a través nostre.

Qigong and Creativity

Qigong and Creativity

In this article the connection between qigong and creativity is approached mainly from three different angles: Chinese traditional culture, modern psychology, and multiple insights given by different artists. The first part addresses the connection between qigong and Chinese traditional arts through the philosophical background they share. In the second part we see the similarities and differences between qigong and modern expressive psychotherapy, as well as its connection with the notion of flow in psychology. The last part consists in a compilation and analysis of quotations from famous Chinese and Western artists, as well as the results from a survey taken among 24 Western people who practice qigong and have a consistent creative practice such as painting, music, dance, etc. We conclude that the practice of qigong and that of creativity share the same function when viewed from the highest pursuit of humanity: finding our life balance by being in the service of the primordial creative force that extends though us.

El valor del qigong en la societat contemporània

El valor del qigong en la societat contemporània

El qigong és una pràctica de cultiu cos-ment estesa mundialment, lligada a la concepció de salut de la cultura tradicional xinesa. No ha tingut el mateix ressò que pràctiques cosines com el ioga, o germanes com el taijiquan o l'acupuntura, però tanmateix es pot practicar arreu del món i l'interès que atrau continua creixent. Les pràctiques cos-ment com el qigong (txi kung), el taijiquan (tai chi), suposen una alternativa a l'enfoc de l'exercici purament físic, una eina per a re-establir en la consciència occidental la experiència d'unitat del cos físic, les emocions i els pensaments. L'interés creixent a casa nostra per aquest tipus de pràctiques i pel pensament que hi ha darrera respon a diferents tipus de necessitats: mèdiques, professionals i de coneixement d'un mateix.

Els tres tresors

Els tres tresors

La noció jing-qi-shen és un dels principis fonamentals de la filosofia que emmarca la pràctica del qigong.Segons aquesta teoria, en l’ésser humà trobem tres aspectes indissociables, coneguts en la medicina tradicional xinesa com els “tres tresors” (san bao 三宝).