La noció de Taiji

La noció de Taiji

La paraula Taiji prové del Llibre dels canvis, també conegut com Yijing, I Ching o Zhouyi, el clàssic literari més antic de la civilització xinesa, que ha tingut una gran influència i estatus cultural al llarg dels seus cinc-mil anys d'història. La filosofia del Taiji és una forma de pensament molt característica de l'antiga civilització xinesa, i en ella es basen la multitud de teories, pràctiques i tècniques sobre el Cultiu de la Salut (Yangsheng) en la cultura de la Medicina Tradicional Xinesa com el Daoyin, el Qigong (Txikung), les Arts Marcials, l'Acupuntura, el Massatge Tuina, la Dietètica, la Fitoteràpia o la Psicologia tradicionals xineses. El Taiji representa l'origen de la dualitat yin-yang i alhora el seu retorn a la unitat. Fa referència a l'estat intermedi de l'univers entre el "no-res" (wuji) i "la multitud d'objectes de l'univers material" (wanwu), a un regne pre-còsmic on cel i terra no estan separats, on yin i yang no s'han dividit. La visió única de la cultura xinesa sobre la vida i la salut es constitueix a partir de la relació entre el Taiji del cosmos primigeni i el yin-yang del cosmos posterior; essent el Taiji l'estat on es sustenta l'equilibri natural yin-yang en la persona i la seva vitalitat.