Poder i llibertat. Dos grans malentesos.

La llibertat és un valor molt preuat en les societats occidentals. Entenem com a llibertat la “facultat per actuar segons els propis desigs i decisions”, i sobretot “no ser esclau ni estar empresonat o sotmès a la voluntat d’algú altre”. En funció de les circumstàncies que tinguem ens podem sentir més o menys lliures. Al cap i a la fi, la vida mundana sempre imposa limitacions de temps, espai, recursos i capacitats que delimiten la nostra llibertat, com també les diferències d’interessos en les nostres relacions familiars i socials. Tenir llibertat absoluta en el pla mundà és una quimera, sempre hi haurà una cosa o altra que la limiti o influenciï, ja sigui en el nivell de l’acció o del mateix pensament. De la mateixa manera que la nostra realitat tangible determina les nostres possibilitats d’acció immediata, igualment el nostre pensament està configurat segons les nostres experiències passades i una educació determinada que limiten la nostra percepció del món a allò que coneixem.

Tanmateix hi ha una llibertat absoluta i segurament poc exercida en cadascun de nosaltres. Es tracta de la capacitat de controlar el rumb dels nostres pensaments. Aquesta llibertat només es pot exercir en el temps present, en l’observació d’allò en què estem pensant i de com ens fa sentir a nivell emocional i físic. Sovint creurem que és al revés, que estem pensant certa cosa pel fet d’estar sentint o vivint una circumstància concreta, però amb una mica de pràctica, veurem que en molts casos, el pensament precedeix l’experiència. Qui no s’ha deixat endur mai per un espiral de pensaments negatius i destructius que ens deixen en un estat emocional i físic lamentable? Esperant algú que no arriba, per exemple, i pensant en tot allò dolent que pot estar passant, o donant voltes a qualsevol problema que tinguem, buscant culpables i embolicant la troca dins del cap cada vegada més. El problema és que això ho fem sense qüestionar-nos si ens convé fer-ho o no. Estem tan immersos en els nostres pensaments com si fossin la nostra realitat que no ens adonem que tenim la llibertat de deixar d’infligir-nos aquest patiment innecessari. Com? D’entrada, deixant d’atorgar l’estatus de veritat absoluta als pensaments que ens assalten, com dèiem, es tracta de patrons de pensament que hem exercitat enèsimes vegades i que formen part del nostre “format de pensament”, no son “la veritat”, son la nostra programació personal en funcionament. Un cop fet el pas de saber qüestionar allò que estem pensant podem decidir deixar d’alimentar-ho, en un primer moment, la millor manera de fer-ho es desplaçant l’atenció cap a una altra cosa, per exemple, fixar la mirada en un punt, observant atentament una forma, o posant-nos a comptar fins a 10, o bé observant la nostra respiració, etc. Les pràctiques de meditació, txikung (qigong) o consciència plena (mindfulness) estan plenes d’aquest tipus d’estratègies per aprendre a conèixer i a dominar el funcionament de la ment. No es tracta de deixar la ment en blanc, com en un encefalograma pla, sinó activar una manera diferent de pensar i de percebre el món des d’un estat de consciència de profunda pau i harmonia. La única llibertat que tenim és la d’escollir entre aquest estat de presència interior i l’estat comú centrat en les pors, les culpes i les lamentacions. Distingir en quin un d’ells estem no és difícil si ens parem a observar la qualitat dels nostres pensaments.

Això no treu que en el món hi pugui haver grans injustícies, i que haguem d’actuar en conseqüència, però mai des de la desesperació i la ràbia sinó des de l’enteresa i la serenitat interior, el nostre veritable poder. S’entén “poder” com a “autoritat per manar o influir sobre els altres” o bé “força o eficàcia per produir un efecte”. En general considerem el poder lligat a la superioritat física (autoritat de la força bruta), econòmica (“qui paga, mana”) o carismàtica, poders que sovint es converteixen en abús. El poder que ens confereix la serenitat interior, en canvi, és tot un altre. No cal imposar-lo i tanmateix és reconegut. És allò que en el clàssic xinès de Laozi, Daodejing es coneix com a de 德 i es pot traduir com a “virtut”, “força interior” i “integritat”. És el poder que tenim per a fer del món un lloc millor senzillament a través de fer-nos nosaltres millors persones.

Estel Vilar

A la Llanterna trobareu sessions individuals d’acompanyament i classes en grup que aporten eines per a la salut física i emocional, així com el coneixement d’un mateix. Per més informació podeu contactar-nos a través de l’adreça de correu, whatsapp o trucada: toctoc@lallanterna.com | 609 863 180