道德经 Daodejing 1

Clàssic taoista de Laozi

Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar

Capítol 1

道可道也

非恒道也

名可名也

非恒名也

无名

万物之始也

有名

万物之母也

故恒无欲也

以观其眇

恒有欲也

以观其所徼

两者同出

异名同谓

玄之又玄

众眇之门

El Dao* es pot dir,

però no el Dao etern.

Es pot anomenar,

però no el nom etern.

En l’absència de nom

és l’inici de totes les coses.

I amb nom

és la mare tot.

Sense cap afany

ens mostra prodigis;

i en l’afany constant,

ens mostra limitacions.

Ambdues coses sorgeixen del mateix

amb noms diferents i el mateix sentit.

El misteri del misteri,

la porta de tots els prodigis.

Encetem una nova aventura en el blog amb la traducció per capítols del Daodejing (Tao Te Ching o Clàssic del camí i la virtut), el clàssic dels clàssics taoistes atribuït al savi Laozi, una figura que es difumina entre la història i el mite. Es tracta d’un llibre del qual ja existeixen moltes interpretacions i traduccions a diverses llengües. L’equivalència exacta en la traducció d’un text és pràcticament inassolible, per això se sol sentir l’expressió “traduttore, traditore”, i segurament que trairem de nou el geni i la bellesa de l’obra original. Tanmateix, esperem poder transmetre en certa mesura la lucidesa i saviesa que se’n desprèn.

Cal·ligrafia xinesa que cita els primers versos del Daodejing

* El Dao fa referència al principi universal o veritat suprema en el Taoisme però també és un mot ordinari de la llengua xinesa amb significats ben diversos: NOM 1. camí 2. curs, canal 3. mètode, via 4. doctrina, principi 5. taoisme VERB 1. parlar 2. dir 3. suposar MESURADOR per objectes llargs i prims, portes i parets, ordres i preguntes, plats d’un àpat o etapes d’un procediment.

El primer capítol del Daodejing va directe al gra amb seu primer vers, un dels més coneguts. Comença amb una paradoxa que va re-apareixent al llarg de tot el text. Provar de copsar la veritat absoluta en paraules és encasellar-la i per tant fer que deixi de ser absoluta, i malgrat tot, no deixem de provar-ho. En fer-ho, les paraules es converteixen en un pèndol que va d’un extrem a l’altre del pensament dual: nom-sense nom, afany-sense afany, prodigis-limitacions… mentre se’ns convida a unir aquestes polaritats en una noció que transcendeix tota divisió i discerniment: el Dao.