道德经 Daodejing 3
Clàssic taoista de Laozi
Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar
Capítol 3
天下不上贤
使民不争
不贵难得之货
使民不为盗
不见可欲
使民不乱
是以圣人之治也
虚其心
实其腹
弱其志
强其骨
恒使民无知、无欲也
使夫知不敢、弗为而已，
则无不治矣
En un món on no es promou la fama
la gent no competeix per tenir-la.
On no hi ha béns cars i escassos
no hi ha necessitat de robar.
Si no es mostra res desitjable
la gent no ho cobeja.
El govern del savi és doncs
buidar* els cors de cavil·lacions,
procurar per omplir les panxes,
afeblir la competitivitat,
i enfortir els ossos.
Així a la gent no li cal actuar amb astúcia ni avidesa;
i qui té astúcia tampoc se’n aprofita, no té agenda.
D’aquesta manera res no queda en desordre.
* En aquesta tercera secció apareix la noció de xu 虚: buidor. Concretament parla de la “buidor del cor”, i s’entén “cor” com a sinònim de “ment”, “pensament” o “intenció”. Es tracta d’una noció fonamental en el pensament taoista per a designar l’estat mental que permet la manifestació del Dao (veure l’entrada Daodejing 1). L’estat de buidor del cor/ment implica el renunciament a l’elaboració de línies de pensament enfocades a satisfer els nostres pretesos interessos.
El tercer capítol del Daodejing sembla respondre a la pregunta de com aplicar el pensament de Laozi a les funcions pragmàtiques del govern. El pensament taoista parteix de que existeix un ordre natural en les coses que es manifesta sempre i quan no hi vulguem intervenir. Aquests versos proposen doncs un enfocament de com NO fomentar el desordre per tal de que l’ordre prevalgui sense haver d’imposar-lo. Segons aquest enfocament, el desordre sorgeix de les accions inspirades per l’avidesa i l’astúcia de la gent, i per tant evitant l’avidesa i l’astúcia de la gent evitarem el desordre.
Aquí podem aplicar el pensament de les seccions anteriors: com més potenciem un valor, més potenciem el seu oposat. Prenent els exemples dels versos inicials: com més importància i valor donem a la fama, el talent i la virtut, més persones se’n sentiran mancats i actuaran encegats pel desig d’adquirir fama, talent i virtut, trepitjant-se els uns als altres; com més propaganda es faci de béns exclusius, de luxe i de qualitat immillorable, més s’alimentarà el sentiment de mancança d’aquests objectes en les persones, fins al punt que alguns estaran disposats a robar-los si no els poden adquirir d’una altra manera; i com més importància i valor donem socialment a la bellesa i atractiu dels cossos, més mancada se’n sentirà la gent i més es fomentaran tota mena de comportaments basats en el desig sexual superficial.
Com a alternativa proposa “buidar el cor”, és a dir, deixar d’alimentar o fomentar maquinacions egoistes, vetllar per les necessitats bàsiques de les persones, afeblir iniciatives motivades per ambicions econòmiques i de poder, i procurar per la salut i fortalesa de les persones. D’aquesta manera, considera, l’ordre vindrà sol.
Cal puntualitzar el context històric del text en el s.VI aC, durant el període Chunqiu (Primaveres i Tardors), i el fet que el text es dirigia probablement a una elit intel·lectual i de govern. Tanmateix, encara que el govern no recaigui a les nostres espatlles avui, aquest text continua donant-nos la clau per governar-nos a nosaltres mateixos i no caure en accions compulsives empeses per un sentit de mancança insaciable. Podem trobar l’equilibri centrant-nos en les nostres necessitats materials bàsiques, i evitar distreure’ns pensant en tot allò que no tenim.