道德经 Daodejing 3

Clàssic taoista de Laozi

Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar

Capítol 3

天下不上贤

使民不争

不贵难得之货

使民不为盗

不见可欲

使民不乱

是以圣人之治也

其心

实其腹

弱其志

强其骨

恒使民无知、无欲也

使夫知不敢、弗为而已,

则无不治矣

En un món on no es promou la fama

la gent no competeix per tenir-la.

On no hi ha béns cars i escassos

no hi ha necessitat de robar.

Si no es mostra res desitjable

la gent no ho cobeja.

El govern del savi és doncs

buidar* els cors de cavil·lacions,

procurar per omplir les panxes,

afeblir la competitivitat,

i enfortir els ossos.

Així a la gent no li cal actuar amb astúcia ni avidesa;

i qui té astúcia tampoc se’n aprofita, no té agenda.

D’aquesta manera res no queda en desordre.

* En aquesta tercera secció apareix la noció de xu 虚: buidor. Concretament parla de la “buidor del cor”, i s’entén “cor” com a sinònim de “ment”, “pensament” o “intenció”. Es tracta d’una noció fonamental en el pensament taoista per a designar l’estat mental que permet la manifestació del Dao (veure l’entrada Daodejing 1). L’estat de buidor del cor/ment implica el renunciament a l’elaboració de línies de pensament enfocades a satisfer els nostres pretesos interessos.

Cal·ligrafia xinesa 虚 xu

El tercer capítol del Daodejing sembla respondre a la pregunta de com aplicar el pensament de Laozi a les funcions pragmàtiques del govern. El pensament taoista parteix de que existeix un ordre natural en les coses que es manifesta sempre i quan no hi vulguem intervenir. Aquests versos proposen doncs un enfocament de com NO fomentar el desordre per tal de que l’ordre prevalgui sense haver d’imposar-lo. Segons aquest enfocament, el desordre sorgeix de les accions inspirades per l’avidesa i l’astúcia de la gent, i per tant evitant l’avidesa i l’astúcia de la gent evitarem el desordre.

Aquí podem aplicar el pensament de les seccions anteriors: com més potenciem un valor, més potenciem el seu oposat. Prenent els exemples dels versos inicials: com més importància i valor donem a la fama, el talent i la virtut, més persones se’n sentiran mancats i actuaran encegats pel desig d’adquirir fama, talent i virtut, trepitjant-se els uns als altres; com més propaganda es faci de béns exclusius, de luxe i de qualitat immillorable, més s’alimentarà el sentiment de mancança d’aquests objectes en les persones, fins al punt que alguns estaran disposats a robar-los si no els poden adquirir d’una altra manera; i com més importància i valor donem socialment a la bellesa i atractiu dels cossos, més mancada se’n sentirà la gent i més es fomentaran tota mena de comportaments basats en el desig sexual superficial.

Com a alternativa proposa “buidar el cor”, és a dir, deixar d’alimentar o fomentar maquinacions egoistes, vetllar per les necessitats bàsiques de les persones, afeblir iniciatives motivades per ambicions econòmiques i de poder, i procurar per la salut i fortalesa de les persones. D’aquesta manera, considera, l’ordre vindrà sol.

Cal puntualitzar el context històric del text en el s.VI aC, durant el període Chunqiu (Primaveres i Tardors), i el fet que el text es dirigia probablement a una elit intel·lectual i de govern. Tanmateix, encara que el govern no recaigui a les nostres espatlles avui, aquest text continua donant-nos la clau per governar-nos a nosaltres mateixos i no caure en accions compulsives empeses per un sentit de mancança insaciable. Podem trobar l’equilibri centrant-nos en les nostres necessitats materials bàsiques, i evitar distreure’ns pensant en tot allò que no tenim.