道德经 Daodejing 5
Clàssic taoista de Laozi
Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar
Capítol 5
天地不仁
以万物为刍狗
圣人不仁
以百姓为刍狗
天地之间
其犹橐龠乎？
虚而不屈
动而俞出
多闻数穷
不若守于中
Cel i Terra① no son amables,
tot per ells és com un gos de palla②.
El savi no és amable,
veu en tothom un gos de palla.
L’espai entre Cel i Terra
no sembla una manxa de farga?
Quan és buida no es doblega,
i en moviment no s’exhaureix.
Com més s’enraona, més s’encalla el pensament.
Val més restar en la quietud del centre.
① Els caràcters 天地 tian di, signifiquen respectivament "Cel" i "Terra", son una de les diverses manifestacions de la dualitat yin-yang. En conjunt, fan referència a la naturalesa i al món. ② Els gossos de palla eren figures que es fabricaven per a ser oferides en els antics rituals de sacrifici als déus. Abans de la cerimònia, es consideraven de gran valor, però un cop acabada, s'abandonaven o es llançaven sense més miraments. Així doncs, l'expressió "gos de palla" fa referència a la naturalesa efímera, passatgera i caduca de les coses i les circumstàncies.
Aquest cinquè capítol del Daodejing pot sorprendre per la seva cruesa. Desvincula la saviesa de la bondat i l’amabilitat, i busca la saviesa en el reconeixement i acceptació de les dinàmiques naturals de la vida i del món, on tot és caduc i passatger en la inclemència dels elements i del temps. Compara Cel i Terra a una manxa: immutable quan és buida, i en transformació i canvi constant quan és en moviment. L’estabilitat està en la buidor del cor, en el reconeixement de la buidor de les formes; la comprensió es troba en la quietud de la ment.