道德经 Daodejing 7
Clàssic taoista de Laozi
Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar
Capítol 7
天长，地久。
天地之所以能长且久者，
以其不自生也，
故能长生。
是以圣人后其身而身先，
外其身而身存，
非以其无私邪？
故能成其私。
El Cel i la Terra viuen llargament perquè no pretenen sobreviure, senzillament son. L’ésser humà, en canvi, sembla que carregui amb la responsabilitat de mantenir la seva existència i integritat física, i precisament això el fa vulnerable. Com més s’afanya a ser el primer, més pateix les darrotes i la poca durada de les victòries. El Daodejing ens suggereix abandonar la persecució dels nostres pretesos interessos i abraçar allò que ja som.
El Cel és extens, la Terra és antiga.
El Cel i la Terra s’allarguen tant en el temps
perquè no pretenen donar-se a si mateixos la vida.
I així és com la seva vida pot ser llarga.
Per això, el savi es posa en darrer lloc i esdevé el primer; s’exclou, i així es manté.
No és desinteressat, així?
Així és com es pot acomplir.
