道德经 Daodejing 7

Clàssic taoista de Laozi

Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar

Capítol 7

天长,地久。

天地之所以能长且久者,

以其不自生也,

故能长生。

是以圣人后其身而身先,

外其身而身存,

非以其无私邪?

故能成其私。

El Cel i la Terra viuen llargament perquè no pretenen sobreviure, senzillament son. L’ésser humà, en canvi, sembla que carregui amb la responsabilitat de mantenir la seva existència i integritat física, i precisament això el fa vulnerable. Com més s’afanya a ser el primer, més pateix les darrotes i la poca durada de les victòries. El Daodejing ens suggereix abandonar la persecució dels nostres pretesos interessos i abraçar allò que ja som.

El Cel és extens, la Terra és antiga.

El Cel i la Terra s’allarguen tant en el temps

perquè no pretenen donar-se a si mateixos la vida.

I així és com la seva vida pot ser llarga.

Per això, el savi es posa en darrer lloc i esdevé el primer; s’exclou, i així es manté.

No és desinteressat, així?

Així és com es pot acomplir.