道德经 Daodejing 9

Clàssic taoista de Laozi

Traducció del xinès i comentaris d’Estel Vilar

Capítol 9

持而盈之

不如其已

揣而锐之

不可长保

金玉满堂

莫之能守

富贵而骄

自遗其咎

功成身退

天之道

Abans d’omplir a vessar,

val més aturar-se.

Quan l’eina és del tot afilada,

afilar-la més és trencar-la.

La sala plena d’or i de jade,

ja no és un lloc segur.

Fer-se ric fins l’arrogància,

és convidar la dissort.

Fer la feina i retirar-se,

aquest és el Dao del Cel①.

① 天之道 tiān zhī dào, el “Dao del Cel” fa referència a les lleis naturals universals, al camí del savi o la manera de funcionar d’allò que està en harmonia amb el tot.

La vida constantment ens dóna espai per a créixer, evolucionar i experimentar coses noves, però només podem rebre amb les mans buides. Unes mans plenes que s’aferren al que contenen ja no poden rebre res més. Aquest novè capítol del Daodejing ens explica aquest principi tant evident i alhora tan fàcil d’oblidar quan ens encega la por de deixar anar i l’afany de voler sempre més, instigat per un sentiment d’insatisfacció crònic. Quanta riquesa cal acumular per a sentir-se realitzat? Com més rics som, més tenim, o més tenim a perdre? Qui diu riquesa, diu fama o poder. Laozi, com sempre, advoca pel desaferrament i la humilitat. Proposa conservar sempre les mans obertes i així poder copçar la vida en constant moviment.